Opció A
Sortim de Pratdip travessant el poble pel carrer principal i buscant el Camí Vell de Santa Marina. Comença la pujada dins el poble mateix i va be per escalfar. Seguirem el GR 192. Passem a frec de la carretera pel Coll de Prevell. Baixem a la barrancada i travessem la carretera tot seguint-la uns 800 metres. Arribem a Santa Marina on podem refrescar-nos. Hi ha servei de restaurant (amb bones referències). Despres continuem pujant per la pista que surt a l'esquerra. Uns 500 metres després, tot seguint la pista, (*) deixem el GR 192 que haviem seguit fins el moment. Carenejem la Serra de Guena i passem per un repetidor de Televisió. Compte, a continuació cal girar a l'esquerra i començar a baixar. Seguirem la pista fins trobar una torre de AT, on arranca un corriol que va cap a l'esquerra. Hi un rètol indicatiu de Vinya Joana; baixem direcció a Pratdip una altra vegada. Travessem el barranc de l'Aguilé i sortim per davant del cementiri.
Opció B.
Sortim de Mas Boquera buscant el Sender Local que porta a Vandellós bastant paral.lel a la carretera. Tocant Vandellos i sense entrar al poble agafem el GR192-1 que ens portara a Santa Marina. Passem el Coll de la Murta i arribem al Coll de Santa Marina. Aqui començem a baixar fins trobar l'ermita. Igual que l'altra opció parada obligatòria a la font. A continuació agafem la pista de pujada fins la bifurcació (*) on seguirem el GR192 ja sense deixar-lo. Passem el Coll Presó i baixem fins Mas Boquera.
(*) Aqui, si escolteu atentament, sentireu un sorollet d'aigua. Es la font de la Duera que cau mig amagada a l'esquerra de la pista just abans de la bifurcació. Diu la gent del país que l'aigua d'aquesta font, encara es mes bona que la de Santa Marina.
Opció B.
Sortim de Mas Boquera buscant el Sender Local que porta a Vandellós bastant paral.lel a la carretera. Tocant Vandellos i sense entrar al poble agafem el GR192-1 que ens portara a Santa Marina. Passem el Coll de la Murta i arribem al Coll de Santa Marina. Aqui començem a baixar fins trobar l'ermita. Igual que l'altra opció parada obligatòria a la font. A continuació agafem la pista de pujada fins la bifurcació (*) on seguirem el GR192 ja sense deixar-lo. Passem el Coll Presó i baixem fins Mas Boquera.
(*) Aqui, si escolteu atentament, sentireu un sorollet d'aigua. Es la font de la Duera que cau mig amagada a l'esquerra de la pista just abans de la bifurcació. Diu la gent del país que l'aigua d'aquesta font, encara es mes bona que la de Santa Marina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada